Escola del Carme

Sabadell es va constituir com a ciutat durant la segona meitat del segle XIX amb la instal·lació dels primers vapors  i dels telers mecànics.

A partir dels anys 60   va esdevenir la ciutat llanera més important de l’Estat espanyol, coneguda popularment com la “Manchester catalana”.

Sabadell caminava  amb  pas accelerat. Arribaren immigrats d’altres comarques catalanes i de les províncies llevantines  que abandonaven el camp per treballar a la indústria tèxtil. La població creixia vertiginosament.  La ciutat va passar de 2.000 habitants a començaments de segle, a 23.044 el 1897, o dit d’una altra manera, en catorze anys la ciutat va doblar la població : dels 7.000 habitants de l’any 1841 es passa a 14.000 el 1855 (un any més tard de l’arribada de les vedrunes).

La ciutat també progressava amb la construcció de nous carrers i edificis. El terme va continuar creixent i es va ampliar des del carrer de les Valls fins a la línia de l’actual ronda Zamenhof i el carrer Vilarrúbias. El municipi va haver-se   d’organitzar per satisfer les necessitats creades per l’augment de la població.  Podem dir que  Sabadell es va anar configurant i construint sota la febre d’aquest període del 1825 al 1850. Al costat de les qüestions polítiques van sorgir  les socials i de infraestructura: estava naixent la vida interior de la nova ciutat.

• Entre els anys 1852 i 1854, es posa en funcionament el vapor Buxeda del carrer Cervantes, que en poc temps  aglutinaria tot el procés productiu llaner (actualment forma part  del Museu de la Indústria Tèxtil Llanera de Sabadell –MITL).

• L’any 1853,  la ciutat va començar a il·luminar els carrers cèntrics amb llum de gas, anys després que els empresaris ho fessin a les seves fàbriques.

• En el  1854 van arribar les  Germanes Carmelites a Sabadell.

• Al cap d’un any de la seva arribada, el 1855, s’inaugura el ferrocarril de Sabadell – Barcelona que abaratiria el subministrament de matèries primeres, de carbó i de maquinària, afavoriria l’arribada de mà d’obra i de compradors i facilitava la comercialització dels productes manufacturats.

• L’any 1880 es va portar a terme l’obertura del primer tram del carrer Indústria i el seu traçat responia a la voluntat de comunicar el centre amb l’estació del ferrocarril. La concentració de despatxos, fàbriques i vapors van fer que aquest carrer fos un dels eixos de més activitat econòmica de Sabadell.

• Al cap de 5 anys de l’arribada de les carmelites, el 1859, es funda la  Caixa d’Estalvis de Sabadell, primera entitat de l’Estat espanyol que fomenta l’estalvi popular i en el 1881 neix el Banc Sabadell, que esdevindrà el banc local més important de l’Estat.

Però la data més important del segle XIX pels sabadellencs, va ser sens dubte, el 1877,  any en el qual Sabadell obté el títol de ciutat segons reial decret d’Alfons XII.

La industrialització va convertir la vila en una important ciutat fabril i l’Ajuntament volia solucionar els problemes originats per l’augment de la població i de la pobresa. Era necessari impulsar la creació de nous equipaments , doncs la gent que no tenien  recursos s’acollien en un asil sense la deguda assistència, i també mancava una major atenció a l’ensenyança gratuïta. Calia que els pobres acollits fossin atesos dignament.

Al 1854 l’Ajuntament de Sabadell demana que les Carmelites es facin càrrec de la Casa Caritat  (l’edifici que estava a l’actual  Plaça Marcet). En aquell temps tan sols era Casa Caritat, i al venir la Germanes es va afegir l’Hospital i l’Escola gratuïta.

La Casa de Beneficència es va inaugurar el 25 de març de 1854. Vingueren a encarregar-se’n quatre Germanes Terciàries del Carme del convent de Vic. Ara fa, doncs, 150 anys de l’arribada de les Germanes Carmelites a Sabadell.

El conveni el van constituir  tres parts: les Carmelites,  l’Ajuntament  i la Junta de Beneficiència. Per una banda hi havia la germana Veneranda Font en representació de la fundadora Joaquima de Vedruna,  que estava impossibilitada (va morir el 28 d’agost de 1854) . Per part de l’Ajuntament de Sabadell hi havia   l’alcalde Pere Turull i els regidors Joaquím Casanovas i Josep Durán i Sorts, i la Junta de Beneficència va estar representada pels senyors  Pau Vilarrubias, Agustí Durán i Joan Sallarés. Com a Superiora va ser escollida  Magdalena Torrents de Sant Albert, i la van acompanyar les germanes Eulàlia Font del Salvador, Maria Noguera del Salvador i Carme Casals de la Santíssima Trinitat.

Va ajudar molt a la beneficència  municipal l’anomenada junta de Desperdicis fundada el  1856pels fabricants, que, per tal d’evitar els abusos que es feien amb el comerç de filots, acordaren no vendre’n a ningú i només a la Casa de Beneficència, que els treballava i en feia un mòdic negoci.

De mica en mica es van anar millorant les condicions d’aquesta Institució i fins i tot van poder fer noves adquisicions, en les quals també hi va contribuir la classe benestant industrial que hi va portar a estudiar a les seves filles mitjançant classes retribuïdes, a més de continuar amb l’ensenyament gratuït a noies sense recursos.

El nombre d’alumnes anava creixent fins arribar a més de quatre-centes. Aleshores es quan es van trobar amb la necessitat de traslladar les classes en un altre edifici, l’actual edifici del carrer Garcilaso 36-38.

Després de cinquanta-un anys, les germanes cessaren la seva responsabilitat  de l’Hospital - Casa de Beneficència i van establir l’Escola del Carme en l’actual edifici el 30 de novembre de 1905 . L’edifici és d’estil modernista senzill, construït l’any 1905 sota la direcció de l’arquitecte Bernardo Pijoan. Al llarg d’aquests noranta-nou anys, s’ha anat modificant i ampliant segons les noves necessitats.

El projecte educatiu Vedruna promou la formació integral dels alumnes d’acord amb el concepte cristià de la persona i els prepara per  participar activament en la transformació i millora de la societat. Es tracta de formar persones amb valors.

L’Escola és capdavantera en la normalització de la Llengua Catalana, té establerta la coeducació des de 1978 i des de 1985 participa en el projecte d’integració d’alumnes amb necessitats educatives especials.

Actualment a Sabadell, les germanes Carmelites-Vedrunes estan establertes en dos centres :  l’ escola del Carme del carrer Garcilaso i el Col·legi La Immaculada de Les Termes. Ambdós centres són continuadors de l’esperit de Joaquima que es caracteritza  per ser  una forma de viure assentada en el  compromís, el respecte, el treball, la llibertat, l’espiritualitat i la responsabilitat.  

No voldria acabar sense esmentar que aquest projecte iniciat per Joaquima de Vedruna el 1826 a Vic,  viu avui en  2.855 germanes i 288 comunitats presents en quatre continents: a Europa  (Espanya, Itàlia, Albània),  Àsia (Filipines, Índia, Japó, Taiwan), Àfrica (Eritrea, Gabon, Guinea Equatorial, R.D. del Congo) i Amèrica (Argentina, Bolívia, Brasil, Colòmbia, Cuba, Estats Units, Perú, Puerto Rico, Rep.Dominicana, Uruguai, Veneçuela, Xile). Les Vedrunes continuen donant respostes a les necessitats d’un món en contínua transformació: a Ceuta tenen cura dels immigrants, a Brasil treballen per treure els nens del carrer, a Veneçuela lluiten per apartar a les nenes  de la misèria mitjançant l’educació  i a Tanzània tenen cura dels   refugiats en el conflicte de Rwanda.